Sete Poemas de Matheus Guménin Barreto Traduzidos para o Catalão por Josep Domènech Ponsatí12/6/2020 "El poema madura i cau. 7 poemes de Matheus Guménin Barreto" Del llibre A máquina de carregas nadas. Rio de Janeiro: 7 Letras, 2017 Traducció de Josep Domènech Ponsatí NESTE TEMPO Neste tempo de horror neste tempo neste tempo sem tempo de mãos crispadas e inverno nos dentes de risos que não são ─ só o amor que há é o dos bichos e o das memórias frescas recém-cortadas. EN AQUESTS TEMPS En aquests temps d'horror en aquests temps en aquests temps sense temps de mans crispades i hivern a les dents de riures que no existeixen ─ l'únic amor que existeix és l'amor dels animals i el de les memòries fresques acabades de tallar. * POESIA Ou fruto apenas entre os dentes prestes prestes prestes a romper-se. POESIA O fruit només entre les dents a punt a punt a punt de trencar-se. * GÊNESE DO POEMA a – O poema, ele amadurece pendurado no céu da boca. Incha, avermelha e cai, sem aviso. O poema amadurece e tomba (mas amadurece por meses, por anos, por décadas por mortes e vidas pendurado à garganta das gentes) O poema, ele amadurece pendurado no céu da boca. E não ouse mão alguma puxá-lo, que é força pouca ou nenhuma sempre. Ocupa a garganta inteira, amanhece na língua, tateia seu lugar e enfim, entre os dentes, já fruto (abacaxi, pêssego, maçã) inteiro salta o poema ao tempo nosso da lida vã. Ganha muito, o homem, na digestão dos poemas. Às vezes só viram fezes, às vezes são chave e problema. b – Basta um pousar diverso basta um passar de mão atemporal para o tempo presente os homens presentes fixarem-se em Matéria Primeira. CREACIÓ DEL POEMA a – El poema madura penjat al cel de la boca. S'infla, envermelleix i cau, sense previ avís. El poema madura i cau (però madura mesos i mesos, anys i anys, dècades i dècades morts i morts, vides i vides penjat al canyó de la gent) El poema madura penjat al cel de la boca. I que cap mà no gosi estirar-lo, perquè la força és poca o cap sempre. Ocupa el canyó sencer, es desperta a la llengua, palpeja el seu lloc i finalment, entre les dents, ja fruit (pinya, préssec, poma) sencer salta el poema al nostre temps de la feina il·lusòria. En treu molt profit, l'home, de la digestió dels poemes. De vegades només es tornen femta, de vegades són clau o bé problema. b – Només cal un posar divers només cal una manyaga intemporal perquè el temps present els homes presents es fixin en Matèria Primera. * PRIMEIRO O toque mesmo nas coisas para lembrar as mãos da arquitetura limpa daquilo que o mundo gestou. A mão limpa, cartesiana, reta pelas coisas para tirar o pó sobre os nomes sol, xícara, casca, ladrilho, pêssego, miséria e tocar outra vez como no Dia Primeiro algo dos nomes que vibre. PRIMER El propi toc en les coses per recordar les mans de l’arquitectura neta d’allò que el món va crear. La mà neta, cartesiana, recta per les coses per treure la pols dels noms sol, tassa, clova, rajols, préssecs, misèria i tocar un altre cop com el Dia Primer alguna cosa dels noms que vibri. * CASA O silêncio que contêm os objetos da casa – mesa cadeira tapete panela livros, o silêncio que têm no interior colhido nas longas horas em que olho algum lhes pousa na superfície, o silêncio colhido na atribulada solidão que as coisas de uma casa têm e são e que, assim, fazem-na casa. CASA El silenci que contenen el objectes de la casa ─ taula cadira catifa cassola llibres, el silenci que tenen a dins collit durant les llargues hores en què cap ull hi reposa a la superfície, el silenci collit en la desoladora solitud que tenen i són les coses d'una casa i que, per tant, la fan casa. * PRAIA A onda inacabável: lição de eternidade. PRAIA L'onada inacabable: lliçó d'eternitat. * POEMA AMARELO a faca tem de ser eloquente e falar sabendo o porquê e falar o discurso de chaga ferida na carne que a faca lê POEMA GROC el ganivet ha de ser eloqüent i parlar sabent el perquè i pronunciar el discurs de nafra ferida a la carn que llegeix el ganivet
0 Comentários
|
Histórico
Janeiro 2021
|